miércoles, 6 de julio de 2011

Epi i l'Hotel Pelut

Aquest pastís és per l'Artur, un nen preciós de rinxols d'or. La seva mare em va passar un vídeo que li encanta de l'Epi a l'hotel pelut i al final vaig decidir fer una escena del principi. Representa el conill que fa de "botones" dormint a l'entrada de l'hotel, la clau que ha de trobar uns minuts més tard l'Epi, està al terra i l'Epi saluda a l'Artur.

He disfrutat molt amb la façana de l'Hotel, crec que no li falta detall, està feta amb "pastillaje filipino", patia una mica per l'estabilitat a l'hora de traspassar-la al pastís, però gràcies als consells que em va donar la Lourdes de "Pasteles Encantados" va quedar molt ben enganxada. Les cortines i el vidre de la porta giratòria estan fetes amb gelatina, trobo que li dóna un toc molt especial.

El conill està fet al pim pam una mica de manera simbòlica, bàsicament per donar-li una mica més de vida a la façana.

L'Epi està fet amb pasta goma. Les ratlles de la samarreta dubtava entre pintar-les o fer-les de fondant, finalment crec que vaig optar per l'opció incorrecte, perquè no va acabar de quedar bé i em va costar una bona estona. Potser també va influir que fossin altes hores de la matinada i se'm desenfoques la vista,je!

El destí també hi juga un paper important, gaire bé a l'hora de muntar-lo se'm va caure l'Epi a sobre la taula i es va trencar una cama, pobret. Vaip pensar en portar-lo al servei d'urgències però no hi havia solució, li havia de fer unes cames noves. Aleshores vaig pensar que seria millor fer-lo assegut perquè no donaria temps de que és seques prou ràpid. I ves per on, que m'agrada mil vegades més com queda en aquesta postura, dret s'hagués vist massa gran.

També haig d'agrair al meu "costillo" que em donés un cop de mà amb les lletres i la clau, el cartell de Felicitats també és seu i té mèrit perquè està escrit un cop muntat el pastís, fet a pols i amb els nervis que era gaire bé impossible de corretgir en cas d'error.

Moltes Felicitats, Artur!!

La primera foto és una captura del vídeo, per això la qualitat no és gaire bona, però així veureu la façana real. I l'útlima és una foto de l'Artur a punt de bufar l'espelma. Tot i haver-lo desenfocat, fixeu-vos quins rinxols més bonics i quines galtones. ah! el detallet de la foto a la finestra m'ha agradat molt, je!













6 comentarios:

  1. Olga et va quedar IMPRESIONANT. Identic a la historia del video.

    ResponderEliminar
  2. 3 de novembre faig 38 tacos....que em preparasa ???

    ResponderEliminar
  3. Eyyy!!!!, soc l'Alberto (El Alcalino).

    Són increïbles els pastissos que fas, són obres d'art. Llàstima que siguin obres efímeres.
    Mola el traductor del google;-)

    Petons.

    ResponderEliminar
  4. Olga,
    A part de que estava bonissim, has fet una obra d´art, amb tots els detallets, es que no faltava de res. T´ho agraeixo molt tot l´esforç que heu posat per fer aquest pastis.L´any que ve no et donaré tanta feina, et demanarem un de més sencillet...jajajja.

    Gràcies per tot Olga.
    Petons

    ResponderEliminar
  5. que bonito te ha quedado Olga! está genial! cuando recibí tu mensaje me volví loca buscandolo en el foro hasta que me di cuenta que decía blog ji ji soy un despiste. Me alegro de que el consejo haya sido útil, gracias a ti por confiar en mi. Felicidades por tu obra.
    Besotes,
    Lourdes.

    ResponderEliminar
  6. ei! anònim. Tan punt sàpiga qui ets et faig un pastís, je! 38 anys, que jove, jiji!

    Alcalinoooo, cuanto tiempo si decir esa palabra, jajaj! Pues oye tu catalán está de lujo, que pasada. Besazos de los Trufos.

    Ana, vaig disfrutar molt fent aquest pastís, sobretot perquè em vaig poder dedicar als detallets. Encantada, ja ho saps!

    Lourdes, eres toda una artista. un beso

    ResponderEliminar