martes, 26 de julio de 2011

El bebé director d'orquestra

En Daniel és un nen de 2 anys que li agrada molt la música i de gran voldria ser director d'orquestra. La Maria em va enviar una foto per fer-me una idea de com era, no pas perquè s'assemblés però si perquè coincidís amb el color dels cabells, els ulls i els "sotets de l'hermosura" que se li fan a les galtones, li donen una aire tan dolç.

De seguida em va venir a la ment alguns instruments que tinguessin vida, per donar un toc més infantil al pastís, em va faltar l'instrument de corda que no em va donar temps, i allò que sembla una mena de llagosta amb ulls vius, és una flauta, je!
La cara m'hagués agradat meś infantil, al final em va quedar més aviat d'adolescent.

La Maria em va dir que en Daniel es va emocionar i que es va sentir identificat amb el nen del pastís. I jo super contenta de complir l'objectiu principal, és a dir, que el pastís agradi d'allò més i fins i tot espurnegi els ulls.

Daniel tens un nom molt maco, com el meu home. Moltes felicitats pel teu sant!!







Mini pastís Kitty

Aquest pastís és per la Inés, la germana de la Cèlia. Sembla que com la majoria de nenes i no tan nenes, és super fan de la Kitty. La veritat és que el personatge és una monada.

M'ho vaig passar bomba fent-li el vestit, amb tots els seus detallets, és tan presumideta, ella. Les lletres són de galeta forrades amb fondant.

Inés, espero que t'ho passis molt bé amb la Cèlia i que li puguis ensenyar moltes cosetes.




Benvinguda al món en un pèsol

Els pastissos de nadons m'encanten, es respira una tendresa només mirar-los,...

Aquest és per la Cèlia, espero que els hagi agradat molt, tot i que a la peque encara li queda força temps fins que en pugui provar un.

Tot i que generalment m'agrada dissenyar els pastissos i intentar ser creativa, aquesta vegada no em vaig poder estar de fer un disseny similar que fa un temps vaig veure per la xarxa. Em sembla super original el nadó que està dormint dins el pesòl, em recorda molt a les fotos de l'Anne Geddes, m'encanten.

Cèlia, espero que gaudeixis d'una vida molt feliç. muah!

Ostres, Mayte. Se m'oblidava felicitar-te, que la feina més grossa l'has fet tu, glups! Espero que fós una hora molt curteta.






viernes, 22 de julio de 2011

Mark Evans- Inazuma Eleven

Quan la Susana em va trucar dient que volia un pastís d'Inazuma Eleven, li vaig dir, comor?. No había sentit mai parlar d'aquests dibuixos, segurament perquè tinc nenes. La Susana em va dir que són uns dibuixos com el Oliver&Benji, de la nostra època.

Estic molt contenta amb el resultat, tan de la pilota com de la figura del Mark Evans, que és bastant fidel a l'original, tot i que sempre hi ha coses que es poden millorar. La masa que ens va ensenyar la Viviana al curs, respon molt bé al manipulat i aguanta molt bé la forma que li dones. Va ser tot un encert anar al curs.

Al matí tenia previst muntar tranquil·lament el pastís, però em va surgir un super mega imprevist, el que va fer que no el pogués acabar de decorar com volia.

Quan el van venir a recollir, el Jaume se'l va mirar amb els ulls molt oberts i va dir: "Però es menja?", i tant que es menja. M'encantaria veure'l fent-li una queixalada al Mark Evans, je!

Al Jaume li agrada molt el futbol, de fet si no recordo malament, ell és porter com el protagonista del seu pastís.

Jaume, no t'oblidis de demanar un desig. Moltes felicitats!







Per fer la pilota vaig trobar una fórmula matemàtica, per poder calcular la mida dels hexàgons i pentàgons que la formen.


jueves, 21 de julio de 2011

Album Fotos Principito

Aquest album està fet amb la tècnica de l'Scrap. És tot fet a mà i com veureu està pensat al milímetre. Com tot el que és artesanal, porta molta feinada, però trobo que és un regal molt personalitzat i el complement perfecte per regalar amb un pastís. A sobre té l'avantatge que és un record per sempre, perquè no es menja, je!

L'artista és la Raquel. Si voleu veure els seus treballs visiteu el seu bloc, us quedareu bocabadats http://nina-lila.blogspot.com. (No em deixa posar l'enllaç directe, glups!)

El millor de tot és que a l'Elvira li va encantar, ooeeee!

Moltes gràcies, Nina Lila.










martes, 12 de julio de 2011

El "Principito"

Un pastís molt especial, per una persona d'aquestes que es creuen per casualitat a la teva vida i que et demostren que en el món hi ha gent amb una qualitat humana excepcional, que lluiten per un món millor. Petonàs Lagartona.

El Príncep el trobo preciós, la major part del modelatge és de la Viviana, esperem que després del curs les figures em sortin així, je! Fixeu-vos en els detalls, la capa sembla que té moviment, el cabell molt ben treballat,...

Per cert, el planeta burguer, tenia la intenció de que fós un planeta amb anell, però..., jajajjaj!









Curs de modelatge amb sucre i vainilla

El curs va ser molt interessant i molt complert. Vam aprendre a donar forma a figuretes, la cara és el més difícil de tot, sobretot els ulls, que crec que és la part que li dóna més expressió. La veritat és que quan ho veus fer a la Viviana sembla molt fàcil, però quan t'hi poses, de sobte sembla que tot es complica, je! Principalment amb el cap i la cara.

La organització del curs va ser perfecte i al detall, trobo que la Viviana i l'Omar formen un bon equip. I també vaig tenir la sort de coincidir amb la M. Angeles, molt bona companya.

Gràcies per tot, Sucre i Vainilla.

Us passo alguna fotico del curs, però la figura sencera serà més tard, perquè sino em xafaria la sorpresa d'un pastís, je!




Ara que el príncep ja està amb la seva enamorada, puc penjar la foto que em faltava, je

The Beatles

Aquí teniu els beatles per un 50è. aniversari. Espero que la festa hagi estat d'allò més divertida i emotiva, no es fan cinquanta anys cada dia, eh!

Aquest pastís m'ha donat uns quants problemes, la Mara em va passar algunes fotos de pastissos que li agradarien i jo intentant al màxim donar-li el gust, vaig intentar fer les figuretes, però quan són personatges molt coneguts o et queden perfectes o no dóna la talla i menys quan semblen Macario, Fermino & company. Al final tot i començar amb molts dies d'antel·lació el temps se'm va tirar a sobre. I gaire bé no en tinc fotos.

El pa de pessic és de iogurt amb suc de llimona natural, poma ratllada i pinyons, el farcit de xocolata i l'almívar també de llimona.

Paco, et desitjo que siguis molt feliç com a mínim 50 anys més. Felicitats!


domingo, 10 de julio de 2011

Kitty a la platja

Un pastís refrescant per a una nena nascuda a l'estiu.

Aquest és un pastís expres, perquè tinc uns Beatles que m'estan tornant boja, glups!. Però trobo que igualment ha quedat graciós.La Kitty sembla però, que últimament està menjant massa gelats, perquè m'ha quedat una mica gordeta, je!

Marta, espero que en els teus 7 anys, siguis molt feliç. Moltes Felicitats i molts petons.

Les fotos estan fetes amb el mòbil, es veuen força malament. M'ha fet molta gràcia com els peques es llançaven damunt el pastís, intentant agafar els trocets del que en un principi es pensaven que era plastelina, je!





miércoles, 6 de julio de 2011

Epi i l'Hotel Pelut

Aquest pastís és per l'Artur, un nen preciós de rinxols d'or. La seva mare em va passar un vídeo que li encanta de l'Epi a l'hotel pelut i al final vaig decidir fer una escena del principi. Representa el conill que fa de "botones" dormint a l'entrada de l'hotel, la clau que ha de trobar uns minuts més tard l'Epi, està al terra i l'Epi saluda a l'Artur.

He disfrutat molt amb la façana de l'Hotel, crec que no li falta detall, està feta amb "pastillaje filipino", patia una mica per l'estabilitat a l'hora de traspassar-la al pastís, però gràcies als consells que em va donar la Lourdes de "Pasteles Encantados" va quedar molt ben enganxada. Les cortines i el vidre de la porta giratòria estan fetes amb gelatina, trobo que li dóna un toc molt especial.

El conill està fet al pim pam una mica de manera simbòlica, bàsicament per donar-li una mica més de vida a la façana.

L'Epi està fet amb pasta goma. Les ratlles de la samarreta dubtava entre pintar-les o fer-les de fondant, finalment crec que vaig optar per l'opció incorrecte, perquè no va acabar de quedar bé i em va costar una bona estona. Potser també va influir que fossin altes hores de la matinada i se'm desenfoques la vista,je!

El destí també hi juga un paper important, gaire bé a l'hora de muntar-lo se'm va caure l'Epi a sobre la taula i es va trencar una cama, pobret. Vaip pensar en portar-lo al servei d'urgències però no hi havia solució, li havia de fer unes cames noves. Aleshores vaig pensar que seria millor fer-lo assegut perquè no donaria temps de que és seques prou ràpid. I ves per on, que m'agrada mil vegades més com queda en aquesta postura, dret s'hagués vist massa gran.

També haig d'agrair al meu "costillo" que em donés un cop de mà amb les lletres i la clau, el cartell de Felicitats també és seu i té mèrit perquè està escrit un cop muntat el pastís, fet a pols i amb els nervis que era gaire bé impossible de corretgir en cas d'error.

Moltes Felicitats, Artur!!

La primera foto és una captura del vídeo, per això la qualitat no és gaire bona, però així veureu la façana real. I l'útlima és una foto de l'Artur a punt de bufar l'espelma. Tot i haver-lo desenfocat, fixeu-vos quins rinxols més bonics i quines galtones. ah! el detallet de la foto a la finestra m'ha agradat molt, je!