jueves, 14 de abril de 2011

Els tres porquets

   Com el Guillem té un germanet, en Pau. He pensat que estaria bé fer-li un detallet. Que quan un té un germanet i ha de compartir els pares, va bé que l'animin una mica.

   Aquest conte és el preferit de la meva filla petita. Quan ha vist el pastisset, el primer que ha fet és preguntar-me per l'escala, quina escala? li he dit jo. I m'ha contestat: "Doncs l'escala perquè el llop pugi a la xemeneia", jajja! Si m'ho arriba a dir abans, faig l'escala.

   L'he fet a corre cuita, així que no m'he pogut dedicar als detallets tot el que hauria volgut. Els porquets han quedat molt roses i sobretot el llop que ha estat l'últim, m'ha quedat patxi-patxà, però vaja. Espero que el Pau estigui content i que  conegui el conte dels tres porquets, ui!  Li explicareu?





8 comentarios:

  1. En Pau anava agafant, quan estàvem despistats. En un tres i no res als porquets li faltaven la cua, el nas, a la casa un tros de pared... hem agafat el ganivet i zas!

    Mentres en Guillem estava escoltant atentament la conversa, amb un ulls ben oberts ... tot estava... ummm que bo! :-)

    ResponderEliminar
  2. Los pasteles han sido un auténtico triunfo, mi enhorabuena a la artista, menudo nivel!! Hay testigos, yo repetí y todo ;P

    Noelia

    ResponderEliminar
  3. Ei, Noelia.

    Muchas gracias, eso de artista, glups! se hace lo que se puede.

    Olga

    ResponderEliminar
  4. qué xulo! "y soplaré y soplaré...!"

    ResponderEliminar
  5. Em van encantar!! Boníssims i la presentació genial.

    Tot un èxit. Jo també vaig ser testimoni de l'èxit dels pastíssos.

    Meritxell

    ResponderEliminar
  6. Hola, Meritxell.

    Que bé que us agradessin els pastissos. En Dani m'ha passat la teva recepta. Tan punt trobi un moment els faré.
    Moltíssimes gràcies.
    Olga

    ResponderEliminar
  7. Enhorabona nena,
    ¡quines mans! t'ha quedat monísim.
    Petons.
    Eva

    ResponderEliminar